Quan la gent gent junta joventut, i música clàssica apareix lo que ara voreu al blog, ja que si que es possible que la gent li agrade la música clàssica i si juntes açó en que el xiquets juguen a un campament i ademès ho fan amb ganes eix un concert expectacular i tan sols en 5 dies. El campament es feia a LLIRIA a la LLOMETA DE LLAVATA, en un ambient ecologic, i ambiental, en el que els xiquets jugaben en un ambient amb animals, ja que es una granja escola i l'ambient era insuperable, ja que apart dels estudis també tenien piscina i jocs. L'ARTESANA DE CATARROJA va fer el campament i els mestres de mùsica ho varen fer molt bè ja que en menys de una setmana feren una feina molt bona , ja que sonaba molt bè, lo que no esta molt bè son els audios de video, jajajjaja.
Fa uns 40 anys que alguns graciosos anaren cap a la lluna, això es lo que ens diuen ,ja que com persona curiosa que soc no em crec res si no ho veig. Lo que em passa es que vuic relatzionar un ASTRE amb un buscador en CATALÀ, i no sabia com fer-ho. Hubbs es un buscador de noticies en catalá, i en ell apareixc el meu blog, lo mès gracios es que escric en VALENCIA, i estic a favor de la inmersiò llinguistica, em dona moltes il-lusions que el meu treball es veiga recompensat, i que es puga vore a DEARBORN(MICHIGAN), IZMIR(TURKEY)O CURITIBA(BRASIL), lo més rellevant es que la gent perdà un segon de la seua vida lletxint a un ppirat a l'altra part del mon. Done per bò que LA LLUNA, fora conquistada pero em dona igual , ja que lo que m'agrada en aquest era tecnologica es que em senten a tot lo mon, encara que per a mi això no es lo que mès, i si que la gent que m'aprecia i em vol ho lletxica i em diga cosses al carrer, ja que lo millor es coneixer a gent de carn i ossos i poder fer-te un cervessa ala seu voltant. A la gent de HUBBS lis done les gracies per ficar-me en orbita, si no fora per aquesta gent, practicament no existiria, cada vegada mès em done a coneixer, i a partir d'aquestos moments jo els enllaçare al meu blog.
Fa un grap d'anys va passar u dels actes més luctuosos d'aquest estat, i no es altre que el colp d'estat de uns personatges que els agradava estar en primera llinea de la noticia. I com no es mereixen més noticies i practicament la gent no es recorda jo no es fare més propaganda. I si al meu amic SERGI que en la nit del 17 de juliol, dirigia un cor de aficionats a RAFELBUNYOL(HORTA-NORD). Aixó va sonar molt bé i el que tinga temps i l'agrade que es pare a escoltar els videos de açí baix, lo que passa que el càmera pareix que estiga un poc tocat" JO MATEIX", lo bo es que sona molt bé ja que eixa gent fa dos dies estava en sa casa cuidant alls fills i passejant a la novia, i fins i tot tenen a BATISTE un home de 88 anys. La cultura es patrimoni de la humanitat encara que hi haga gent que la privatitze, o en part ja que si entre tots paguem els edificis, tan sols uns pocs els disfruten. Al que li agrada va on siga i més si es un dels teus millors amics, o en el cas de ANNA la seua germana, o el indomable ALBERT que en el seu INDIANA JONES, per alli estaba. Ens sentim orgullosos de SERGI, que ho dona tot i dic tot, i açó es un altre cantar, ja que de cosses intimes no parlem. El concert anava de musica llatina, i per al que no ho estiga enterat les HABANERES, les feien els mariners que eixien de BARCELONA cap a la HABANA, i no es que es les feien en CUBA, servien per animar el llarg viatge cap AMÈRICA. El concert tenia casos molt amoroses, i això es lo que ens fa falta en aquest temps, ja que si FRANCO, haguera estat fent l'amor, no haguera fet la guerra.
AL COR DE RAFELBUNYOL I AL MEU AMIC ES DESITGE LO MILLOR, JA QUE LA MÚSICA POT AJUDAR A CONSEGUIR-HO.
Quina paraula més bonica, i quan significa per a mi. Si et fiques a vore quans tens, pot ser que tingues més afinitat amb 1 ó 2 persones, coneixes a gent tots els dies hi ha gent que et sorpren, i també estan les noves tecnologies en les que pots tindre més o menys amistat amb persones de altres paíssos o altres professions, i a la era d'internet esta el FACEBOOK, gran invent en el comparteixes afinitats amb gent de altres racons del mon. Quan eres xicotets començes fent amistat de barri, i d'escola ara que et faç major al treball i al basquet que m'apassiona, i quan ves a donar-te conter tens entre els teus amics gent que juga a la N.B.A.I ESTREL.LES del cinema, i del esport. Esta clar que tens afinitats amb cosses que a ells els passa, encara que particularment m'agraden quan pots parlar amb ells personalment i saben qui eres. En el homenage a VICTOR LUENGO, vaig poder parlar amb un periodista de una radio estatal, i particularment quan parles amb ell, et dona un altra dimenssió, i quan et diu que la gent creible " NO POT ANAR DIGUENT MENTIDES", o pots parlar amb gent de unes altres cultures "IZMIR, 3 CAPITAL DE TURQUIA", en la que tens moltes afinitats musicals i de ideologia ,en la que gracies al traductor de google puc i em defenç amb el Turk. Jo parlaria i li diria al "FONT DE MORA " de torn: que l'asignatura es donara no en ANGLES, si no en "GOOGLELIA", ja que eixe será el idioma del futur, ja que si al millor" buscador" del mon es pot traduir al catalá, perque no es pot donar amb altres idiomes.JAJAJAJAJA. Els FERRAN'S,als TONI`S I als PACO'S i també aquells que em lletgeixen a DEARBORN "MICHIGAN", saben que els aprecie més per la proximitat que als PAU'S, SOFIES I MICHAELS de torn, aquesta gent m'agrada poder gaudir de la seu amistat a internet, encara que no canvie un bon tros de carn i un trago de vi amb un amic de sempre. Darrere del ordenador hi han persones interessants i aixó ho aprens al temps, ja que AYSUN eixa dona musulmana, em demostra que a eixe país es feren les coses ven fetes per el primer president TURK" ATTATURK", el qual va ficar a la constituciò el "LAICISME". Quin gran invent a un país musulmá. Podriem fer xiste, si un home pot tindre AMIGUES. Jo en tinc eixes dones que son especials i que les coneixes desde que erem xiquets, eixes persones que les coneixes a la banda de mùsica, i eixes dones que les coneixes en altres circunstancies.
--- LA FAMILA ES LA QUE TE TOCA, I ELS AMICS ELS FAS TÙ.
M'agrada cultivar amistats ja que com dia un amic de CLAVARIS: Els amics et costen menys diners que els enemics
SEGUIREM CULTIVANT EIXA LLAVOR PER ON VAIGA. GRACIES ALS "GERMAMICS", ALS DE JOVENTUT, ALS DEL BARRACÓ, ALS DEL BASQUET I EN GENERAL A TOTS ELS AMICS AL FACEBOOK.
ENCARA QUE LA MILLOR MEUA COMPANYA ES LA MEUA PARELLA, A LA QUE LI HO DEC TOT.PER ELLA I PER ELS MARAVELLOSOS ANY QUE ESTEM PASANT JUNTS.
Fa un any de començamente del meu blog, i despres de 81 entrades em sent satisfet de lo que escric, i cada vegada mès em donen ganes de escriure coses més diverses, si no fora per que tambe escric al blog de la meua penya de basket" http://penyaeltriple.spaces.live.com/, altra cosa em cantaria, si en el blog de la penya anem per 6000 visitants ,si fa un any practicament no ens veien molts, i si no fora per un gran amic que tinc, que es diu ANTONIO RAMIREZ, no haguerem progresat de lo més. En el meu racò faig i dic lo que vuic, i aixó ja es prou desde la ironia i el bon rotllo parle tant de politica com de basquet i futbol, o lo més important que tinc que es la meua familia, ja que eixe es el meu gran tresor. Una de les últimes entrades que he fet ha sigut de les millors i en ella escribia sobre un personatje singular, i eixe no es més que VICENTE FERRER, persones aixina mereixen la pena en el mon, i com no ens modernizem al FACEBOOK em vaig unir a un gruo en el que volem fer de VICENTE FERRER premi nobel de la pau. Com no al blog parle d'equips com els LAKERS, DE GASOL I ROSSI, gent que em fascina per el seu espirit esportiu. Tambè dic que parlare algun dia de FEDERER, eixe monstre de la raqueta, i que mai desde BORJ, habia vist jugar tan bè. En aquestes fotos estan personatjes que em fascinen per diverses coses i motius que em fan reflexionar, lo més important es el RESPECTE A LES PERSONES i que la DEMOCRACIA prevaleixca davant de tot. També hi han personatjes que podria dir que no em cauen bè i entre ells estan el TRIO DE LES AÇORES,BERLUSCONI, BERTOMEU I ALGUN QUE ALTRE JUGADOR que ha vingut a VALENCIA a enportar-se el diners sense jugar.
ESPERE PODER FER UN ALTRE RESUM EL ANY QUE BÉ. VOS ESPERE PER ASI SI VOSALTRES VOLEU.ATTENTAMENT WILLY
ALGU LI HA PEGAT EL SOL AL CAP.? QUINA POLITICA DE BASE PORTEM.? ON VOLEN APLEGAR AQUESTOS POLITICS.?
Estariem fent preguntes durant moltes hores i arribariem a una conclusiò. FRACAS TOTAL. El aparanetat i el pasotisme de la societat civil valenciana es primordial, per que els dirigents que manen a la comunitat valenciana façen lo que vulguen i es gasten els diners dels contribuients, i lo mès greu no es que aquestos ninots ,alguns dels quals es van a processar per COHECHO, lo mès greu es que hi aixca gent que els vote, això i que siga tipic a ESPANYA, que le lladres,mafiosos i altres animals de rapinya manen a certs governs. Si tots son inoncents avans de ser jutjats, els politics ho deurien de demostrar-ho mès encara, ja que la credibilitat del sistema es desmorona.
EL ESPORT VALENCIA ESTA DE LA SEGÜENT FORMA:
HANDBOL MASCULI: no hi ha equip a la elit. HANDBOL FEMENI: altres epoques graner de gent a la selecciò, i segúent moltes decades campiones de ESPANYA I EUROPA, atravesen els equips momentes de desapariciò. El antic IBER,OSITO LA ELIANA, I EL ANTIC AMADEO TORTAJADA estan ferits de mort. WATERPOLO: no existeix, fa uns anys en la elit. FUTBOL-SALA: Desaparegut en combat, dues vegades antic ARMIÑANA. BASKET FEMENI: de moment goça de bona salut, aixo no vol dir que no es poden constipar. BASKET MASCULI: Traicionat per MANOLO LLORENTE, els ROIG deixen entre altres coses el equip fet per dues anys, i despres ja vorem. FUTBOL: El Valencia i el LLEVANT d'amunt de la crisis economica que hi ha, ells mateixa pateixen una crisis de moralitat i de personalitat. I tants i tants esports que hi han i no fique, ja que per que remourer la "MERDA", mentres la politica es no fer pedrera i ajudar a la gent de la base, que es per on es ajuda als equips, els dirigentes es gasten quantitats inmorals en gent com ECCLESTONE defensor del NAZISME, i de gent com BERTARELLI que lo unic que han fet es fer-se mil.lionaris acosta de la gent pobra. Jo estime que s'han gastat uns 250.mil.lions de euros, pagats a tocateja en el canon de la COPA DEL AMERICA i la remodelaciò del CIRCUIT URBA. Per que pagarlis en má mentres hi han gent que treballa per la administracciò pùblica i cobra quasi 2 anys despres. Despres de montar tot lo que han montat el nom de la comunitat si que esta en boca de tots i practicament en tot lo mon, es pot dir que em fracasat, a vista de la gent que els vota no es aixi. La gent fora de VALENCIA, lo bo que tenen es que ells no veuen la manipulaciò a CANAL 9, eixa tele que diu lo que vol i que si GOEBELS el amic de HITLER la haguera inventat no ho hagiera fet tambè. TELEVISIÒ PROPAGANDISTA DEL GOVERN VALENCIA.
I ARA QUE?. Això es lo que es pregunten molts aficionats al basquet valencià, desprès dels GERMANS ROIG hi haura basquet o que?. Clar que si, es lo que jo es diria, i a més diria que aquestos directius ja estaven avans dels ROIG, quant el basquet estava vinculat al VALENCIA C.F. A mi en particular no em van a fer desistir per treballar a la meua penya de basquet i el portar el seu blog. http://penyaeltriple.spaces.live.com./ El que em coneix sap que en eixe aspecte soc" DIESEL" , soc constant i si hi han persones que m'apojen jo no els fallaré, el projecte no es per un dia ja que lo que perseguim es TEOLOGIZAR a la gent sobre les virtuts d'aquest esport, i això en els temps que corren es difícil. Açò en el meu poble es diu " MARE EM CAGUE", eixir en el rabo entre cames, esta clar que 23 anys es molt de temps, però la forma de fer-ho per la porta de darrere no es la millor solució. VICENT SOLA I PACO RAGA, uno de LLOMBAY i altre del meu poble" ALFAFAR", estic segur que no tenen el mateixos diners que aquestos dos, però si que diré que més il.lussió segur, ja que FERNANDO ja feia temps que abandona el PAMESA, i Juan ja fa temps que anava del.legant el comandament del club, no han sabut fer un club SUPER GRAN, i els em quedat ancorats en els últims triomfs que ens deixaren a la copa del rei i a EUROPA.
MORT EL REI, VIVA EL REI. VICENT I PACO ARA SOU EL QUE MANEU AL BASQUET VALENCIA, ENHORABONA I SEGUR QUE HO FAREU BÉ.
Sempre me he definido como una persona REALISTA, no pesimista ni catastrofista. Lo que quiero reflejar en este escrito es esa incertidumbre, la cùal todo el mundo del basquet valenciano que no esta contaminado por la estructura del PAMESA, suelen estar todos de acuerdo y decir lo mismo. Este equipo ha hecho bastantes cosas mal, y sobre todo se ha perdido tiempo y bastante dinero, ya que no se supo subir al carro de los exitos, ya que hubo un tiempo en el cùal se fueron a 6 finales en otros tantos años.
MALA ESTRUCTURA DEPORTIVA.( DONDE ESTA LA CANTERA). DEPENDENCIA DEL MAXIMO ACCIONISTA.( SIN PAPI NO SE PUEDE HACER NADA). NUEVOS RICOS, MALAS ACCIONES.( CREER QUE EL DINERO LO PUEDE TODO). NO SABER HACER SINERGIAS.( NADIE ES VALIDO). El otro dia en una cena de la penya el triple, en la que yo participo vino a cenar un ex-jugador( ROBERTO IÑIGUEZ), el cùal nos dijo cosas que ya habiamos oido otros dias antes, más bien diria meses en el tiempo, lo cùal nos invita a reflexionar sobre lo mal que s hacen las cosas, ya que todo esto sumado a la TRAICION de MANOLO LLORENTE, dejando en la estacada a un amigo, y también en la encricijada del cierre de la euroliga, nos deja una incertidumbre de donde va a poder estar el equipo. Hoy nos levantamos con una noticia la cùal dice: QUE PETRAVICIUS DEJA EN LA ESTACADA AL PAMESA. La gente no puede esperar y esta haciendo lo que todos hariemos, ya que si no lo tienes claro cojes lo menos malo. LA AFICCIÒN estuvo el otro dia dando un APOYO MORAL al señor JUAN ROIG, Y lo que venimos ha dicorle fuè: que èl es importante pero que tambièn eperamos que se reconozcan los fallos que han tenido, nosotros siempre estaremos ahi, y tal vez se deberia de dar la vuelta al equipo como a un CALCETIN posiblemente la penya el triple no sea la favorita de jugadores ni de la directiva, pero dimos ejemplo de querer apoyar al basquet valenciano, de 48 penyistas que alli fueron, nosotros fuimos 21, casi mayoria jajajaja.
QUE EL MAXIM ACCIONISTA ENS DEIXE D'INCETIDUMBRE, JA QUE AL CORREDOR DE LA MORT HI HA MENYS.
Aleshores en aquesta nit magica de SANT JOAN, en la que es dona començament al estiu en la que rememorem eixes ancestrals idees de la purificacció, i demès cosses de meiges i bruixos, que se m'escapen de la ma. Al estiu s'acaben el col.legi i s'acaben les vacances dels més majors ,ja que com co-responsables dels nets s'els s'han porten als xalets o es tenen en guarderia. Tambè al acabar-se el curs venen les notes i algunes dol.lentes per alguns, a lo que deuran de estudiar més per preparar-se per recuperar a SEPTEMBRE. Com ve sabeu tots al estiu "LA FIGA BUSCA EL .....", ja que la sang altera açó de la calor, i esperem tots de poder gaudir de uns dies de vacances al poble de la meua dona, per tan sols descansar. S'han fet festivals als col.legis i als instituts i lo millor es poder vore a les teues filles participant i fent-ho de lo més bé als festivals, següent primeres ESPASES, i deixant el pabel.ló familiar ven alt. Disfrutem de la platja i dels amics en sopar i piscines , i lo més important es que tornem a veurens a SEPTEMBRE tots. I sobre tot amb salut" I FORÇA AL CANUT". JA que lo que ens emportarem a l'altre mon son eixes PAELLES I TORRADES DE CARN, que es fan en companyia, i eixos acudits i eixes tertul.lies sobre operacions del PAVO.JAJAJAJA.
(BARCELONA-1920,ANNANTAPUR-2009). Cada vegada queden menys persones bones, ja que com vicent queden pocs, hi han molta gent que esta ajudant als més desvalits, lo que passa que cada vegada hi han més i els que son mals també.Lo més dificil encara que ells parlen que es facil, es deixar-seu tot i abandonar lo quotidia i anar-se'n sense res a l'altra part del mon per ajudar a gent que te menys que tú.
AÇI FIQUE UN XICOTET RESUM DE LA SEUA BIOGRAFIA.
VICENTE FERRER
Vicente Ferrer nació en Barcelona (España) el 5 de mayo de 1920 y su infancia transcurrió entre Barcelona y Gandía. El 36 trajo la guerra y Vicente fue llamado a las filas republicanas, a la Quinta del Biberón, con tan sólo 16 años. Al terminar la guerra comenzó los estudios de derecho, pero con la firme determinación de descubrir el camino a seguir para responder a su vocación: ayudar a los demás (pobres, discriminados, enfermos...). Encontró en la Compañía de Jesús una organización que le atrajo por su imagen de heroicidad, sabiduría, grandes ideales y lucha por un mundo mejor. Con la ilusión de cumplir fielmente sus principios, abandonó los estudios e ingresó en la orden.
Su acción da los primeros frutos. 1952-1968
El 13 de febrero de 1952, Vicente Ferrer llegó a Mumbai como misionero jesuita. Pese a que su cometido era acabar su formación espiritual, en su primera misión en Manmad, decidió salir a conocer a las gentes, saber de sus necesidades y ganar su confianza, tratando de dar solución al sufrimiento de los más pobres. Para ello puso en marcha entre los campesinos un singular sistema de trabajo, que despertó las conciencias y generó un gran movimiento de solidaridad. “El milagro de dar” consistía en una pequeña ayuda económica y el asesoramiento técnico necesario para obtener agua para los cultivos. Si al finalizar cada campesino devolvía lo prestado (sin intereses), el milagro se iba extendiendo entre toda la comunidad. Desde sus comienzos puso en práctica procedimientos tales como organizar pequeñas cooperativas para la excavación de pozos, canalizaciones para el abastecimiento de agua, bancos de semillas, pequeñas parcelas de regadío, etc. Al mismo tiempo Ferrer trabajó en la construcción de servicios comunitarios y, gracias a la cesión de unas tierras, levantó dos escuelas, un hospital y dos hostels para residencia de alumnos, que eran ya casi un millar.
Tiempos difíciles. 1968-1969 La simpatía que despertaba la labor de Vicente Ferrer entre los campesinos generó suspicacias entre algunos sectores dirigentes, que veían en él una amenaza a sus intereses. La publicación de un artículo en el Illustrated Weekly, el semanario de mayor difusión de India, bajo el título “La revolución silenciosa” fue el detonante de la orden de expulsión que recibió el 27 de abril de 1968, dándole 30 días para abandonar el país.
Ante esto, se inició un movimiento campesino a favor de Vicente Ferrer, al que se unió también un grupo de intelectuales, políticos y líderes religiosos. El coordinador de este comité de defensa era Madu Metha, uno de los más activos e influyentes líderes sociales de Mumbai. A tan sólo dos días de que expirara el plazo fijado para su expulsión, más de 30.000 campesinos recorrieron los 250 kms que separan Manmad de Mumbai para exigir al gobierno justicia. En una breve entrevista con Vicente, la primera ministra Indira Gandhi reconoció el gran valor de su trabajo y se comprometió a buscar la solución más adecuada a la situación, enviando un telegrama con un mensaje salomónico: “El padre Vicente Ferrer marchará al extranjero para unas cortas vacaciones y será bien recibido otra vez en la India.”
Conec gent que va anar un any ajudar a VICENTE FERRER a la INDIA, gent que ho tenia tot, pero que al anar alli varen vore que no tenien res, ja que lo més precios es que algu et vullga, i a eixa gent ara que ell, ja no esta ili que da la seua FUNDACIÒ, ja que ell comença com JESUITA pero passa a la acciò, ja que a la gent no se li ajuda sentada,dirigint sense fer res, i tot que et pareica mal. A eixa gent que comanda no se que , de quasi tots els ESTATS I RELIGIONS lo que deurien de fer es mirar-se el melic ja que si s'ajudara més i no es fera el MAL, com es fa altra cosa ens passaria. DARRERE DE UN HOME HI HA UNA GRAN DONA. Biografía de Anna Ferrer
Biografía completa >> Reconocimientos >> Nacida en una pequeña localidad de Essex (sureste de Gran Bretaña) en 1947, su temperamento aventurero la lleva a emprender un largo viaje hasta la India, donde decide instalarse para terminar sus estudios.
A principios de 1965, empieza a trabajar en la revista informativa “Current” como reportera y tres años más tarde conoce a Vicente Ferrer en el transcurso de una entrevista. Desde ese momento, Anna encuentra, al lado de Vicente –con quien contraerá matrimonio en 1970- y de los más pobres, un motivo de lucha que la llevará a dejar su trabajo de periodista e iniciar una nueva vida en el distrito de Anantapur.
Inteligente, capacitada y extremadamente concienciada con la situación de la mujer en la India, Anna ha sido y sigue siendo uno de los pilares básicos de la Fundación Vicente Ferrer y se ha erigido en la voz firme de la lucha por los derechos de la mujer intocable.
Actualmente, Anna Ferrer es directora de programas de la Fundación en la India, responsable de fijar la estrategia de la organización y coordinar al equipo de directivos que gestiona los distintos programas.
SI PENSEM QUE LO QUE TENIM NOSALTRES ES UNA GRAN CRISIS MONDIAL, QUE PENSARAN AQUESTOS HOMES I DONES DE LO QUE TENEN ELLS. NO ENS QUEIXEM TANT.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
