PRIMERA PART DEL VIATGE.
Ja fa un temps un amic i jo començarem a caminar junts" RENOL", es va fer amic meu i jo em vaig decidir acompanyar-lo on ell va voler i ell em portava a mi.
D'acì un dies farà 100.000 KM, hem anat de viatge d'estiu , per terres de la JACETANIA I PER TERRES DE CASTELLA.
Que bonic i que bé s'ho han passat per " CAMPS FRANCS", terres molt boniques i terres per on encara n'hi han vestiges del OCCITÀ, que dir de la militar JACA molt bonica, que dir d'eixos pobles com BIESCAS, SALLENT DE GALLEGO,PANTICOSA i que dir de xafar terres franceses a la frontera en SOMPORT, lo més important dels viatges e passar-te-ho bé amb la gent que més vols.
Terres per on els peregrins de paraula fan penitencia, la penitencia d'alguns que estan a la elit de la rel-ligió i que mai han fet, si el PAPA i companyia donaren lo que van a gastar-se a MADRID, si ho donaren a causes com el pobres a SOMALIA altre gall ens cantarià.
TERRES on la senyera republicana estabà flamegant, terres on els "REFILLS DE SA MARE" HITLER I FRANCO , varen reunir-se ja fa uns anys, però lo millor i com diu un refra castellà.
NO HAY MAL QUE 100 AÑOS DURE ,NI CUERPO QUE LO AGUANTE.
Varem menjar al costat del PONT NOU o pont dels peregrins a CANFRAC, prop del cementeri del poble, un lloc fora de rutes convencionals però molt bonic per gaudir-lo, per si algú es vol deixar passar, hi ha unes taules per poder menjar.
Com no recordar que també em passat per terres conquenses, per terres on solen deixar les CASSES COLGADES, per on 2 rius de paregut sonoritat i on es junten com son el JUCAR I EL HUECAR.
Tot es bonic si t'ho passes bè. que dir dels rius que em vist, que dir d'el hotel on la meua filla s'ha fet el seu bautisme equi, que dir que per davant del hotel passa el riu ARAGÒ i la ruta peregrina, fins asi la primera part del meu viatge, molt reconfortant i molt bonic.
Passant per el costat del poble on vaig perdre un any de la meua vida, per terres SARAGOSSANES, em vaig decidir passar i parar a fer-me un cafe, pero com si algù em diguera algo vaig fer marxa en darrere i vaig tornar al cami per ja no tornar mès en ma vida, perdre el temps una vegada en ta vida vale pero dues es de tontos.
LA SEGONA PART DEL VIATGE
Eixir de JACA amb 12 graus a les huit del mati i arribar a casa 5 hores desprès i quasi a 30 no em va agradar, i quasi em vaig tornar boig, vaig decidir com quasi sempre BLANC O NEGRE. i ja sabeu quina va ser la decissió. Descansar poques hores a casa i agafar un altre " ATO", i anar-sen cap a terres manxegues.
Quasi 900 km, en poc menys de un dia i passar de un temps fresc a altre calit es de gent que no esta molt bè, i jo soc un d'ells.
Ja a les TERRES D'ON QUEVEDO feia de cos moltes vegades, heredades de sa mare, refugi per l'escriptura i el recolliment marital, on eixir de dia es quasi imposible per les temperatures caniculars que s'agafen.
Terres que em fan cambiar la marxa de les vacances, si a la primera part del viatge es on veus coses noves i molt boniques, a terres manxegues tant sols tens que alenar i deixar passar els dies, on tens que recollir forçes per al treball que ens espera a la tornada i on cultive la meua ment lletgint i simplement descansant, allà on la siesta no dura menys de 2 hores.
SEMPRE A LA TORRE M'AGRADA DESPEDIR-ME AMB ALGO RELACIONAT AMB QUEVEDO.......................
VIVIR SE VIVE UNA VEZ......PERO MORIR SE PUEDE HACER DE MUCHAS FORMAS....
Espere poder gaudir molt més temps del meu vell amic RENOL.....jo mai deixe un amic, estic fins al final amb ell.
