LLIBRERIA MCNALLY-JACKSON, CARRER PRINCESA.- 52, MANHATTAN, NY.
PORTADA MEU LLIBRE, LLUM DE LLUNA PLENA
FOTO AGAFADA DE GOOGLE, DEL SKILINE DE N.Y.
NOVA
YORK
Llum de lluna plena que
emboliques Manhattan
amb la teua tendresa,
escolta sense por els
laments humans
a l'interior dels poemes
editats amb sang, i escrits
amb pena,
aquests que faran florir als
parcs estèrils
belles roses envoltades de veritats,
on les solucions il·luminaran
els avets per Nadal.
Jardins que envolten places,
on les reines mengen pomes
veient com el cel i la terra
es fonen en un sol jo,
gratacels que fan
pessigolles al vent,
enamorats que juguen a
enamorar-se,
ciutat que no dorm, per
vetllar la lluna
que té cura de les ànimes
que vaguen sense rumb
anhelant somnis que els
facin volar
per un món, on els colors
vius
derrotin a l'escala de
grisos i negres.
Fem que l'amistat i les
paraules siguin eternes
més enllà de les desraons,
protegim els cors pobres
a la llum de les llanternes,
aquestes que ens guiaran
per la senda de l'amor i la
justícia
més enllà del gèlid pensar
dels intolerants hiverns
de mil ments caduques.
Lluna plena que crides a la
llibertat,
amb belles paraules que es
reflecteixen
en els milers de rius i
llacs de somnis trencats,
on s'acaricien a les lletres
que ballen al so de les
cobles del poder,
on mig món parla de l'altre
mitjà,
on dues bessones llàgrimes
escolten al costat de les
estrelles,
el dol que tenyeix les seues
vides.
Voler i estimar
pensaments de llibertat,
llums que em guien pel meu
camí,
llums que sentiu les meues
lletres,
cuideu dels meus versos a la
llum de la lluna plena
en aquesta terra plena de
veus
que vaguen pel limbe dels
meus somnis.
WILFREDO BAIXAULI BOU.-
28/06/2014
RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR
Poema
en agraïment a NOVA YORK i l'editorial Seleer, per permetre que el meu llibre
LLum de lluna plena, descansi en aquesta morada des del 28 de JUNY DE 2014, a
la llibreria McNally-Jackson, carrer princesa 52 (MANHATTAN) NY.
Traducción
NUEVA
YORK
Luz de luna llena que
envuelves Manhattan
con tu ternura,
escucha sin miedo los
lamentos humanos
en el interior de los poemas
editados con sangre, y
escritos con pena,
esos que harán florecer en los
parques estériles
hermosas rosas rodeadas de
verdades,
donde las soluciones
iluminaran los abetos en navidad.
Jardines que rodean plazas,
donde las reinas comen
manzanas
viendo como el cielo y la
tierra se funden en un solo yo,
rascacielos que hacen
cosquillas al viento,
enamorados que juegan a
enamorarse,
ciudad que no duerme, para
velar la luna
que cuida de las almas que
vagan sin rumbo
anhelando sueños que les
hagan volar
por un mundo, donde los
colores vivos
derroten a la escala de
grises y negros.
Hagamos que la amistad y las
palabras sean eternas
más allá de las sinrazones,
protejamos los corazones
pobres
a la luz de las linternas,
esas que nos guiarán
por la senda del amor y la
justicia
más allá del gélido pensar
de los intolerantes
inviernos
de mil mentes caducas.
Luna llena que llamas a la
libertad,
con bellas palabras que se
reflejan
en los miles de ríos y lagos
de sueños rotos,
donde se acarician a las
letras
que bailan al son de las
coplas del poder,
donde medio mundo habla del
otro medio,
donde dos gemelas lágrimas
escuchan junto a las
estrellas,
el luto que tiñe sus vidas.
Querer y amar
pensamientos de libertad,
luces que me guían por mi
camino,
luces que oyen mis letras,
cuidad de mis versos a la
luz de la luna llena
en esta tierra llena de
voces
que vagan por el limbo de
mis ensueños.
WILFREDO BAIXAULI BOU.-
28/06/2014
RESERVADOS LOS DERECHOS DE
AUTOR.