ÀNGELS

ÀNGELS

Arcàngels que vigilen les estrelles
i guien els estels pels més inhòspits deserts
on les flors reten homenatge
al ruixe de les nits gelades,
esperits que acaricien els cors dels més desfavorits
portant les mans plenes d'esperances
al més patètic dels llimbs,
on vaguen desorientats
la gent sense nom i sense pàtria.

Àngels de la pau que donen sentit
als dies clars i nets
on els núvols netegen de mals presagis
el cel a tota la humanitat
fent que més enllà de les muntanyes
hi haja vida ,
on la mort s'aixeca als matins
carregada d'ànimes en pena
donant sentit a l'amor entre iguals .

Àngels de la mort,
esperits malignes a la porta de l'avern
juguen a l’apocalipsi
amb cartes marcades
on l'odi i l'enveja són moneda de canvi,
corbs i voltors

gats negres amb rialles de hienes malferides,
que revolegen al voltant de les espurnes,
on els ratpenats gaudeixen de la sang que xuclen
a les verges vestals ,
àngels caiguts
que baten les ales
buits de raons per les quals lluitar
sense més ànims de viure
que la seua pròpia destrucció.

Sons de malenconia i de tristesa
s'apoderen de les ànimes nues dels àngels
que dormen i somien amb flors,
fem de les simfonies sordes
que derroten dia rere dia
a les il·lusions i les utopies
al més íntim dels sentiments humans,
un cant a l'alegria,  a la llibertat
on milers de querubins i serafins
fan sonar fanfàrries i clarins
aflorant sentiments i llàgrimes
que donaran a beure a tot ésser viu
al voltant del verger
on els sentiments buits
no tenen lloc
i on els somriures
són el blasó de les bones persones

WILFREDO BAIXAULI BOU.- 14/01/2013

RESERVAT ELS DRETS D’AUTOR.

Poemes inspirats en una exposició de quadres amb temàtica de ANGELS del pintor d'Alfafar, JOSE JAVIER TARAZONA MEJIA.