PARAULES AL VENT

Va per ells, pels meus pares.
Especialment pel meu pare, que li diria moltes coses que no vaig poder dir-li.

PARAULES AL VENT

No estàs!,

cride a la teua porta

i els silencis s'apoderen dels sons,

versos al vent

sentiments que volen

al costat del cor de la gent estimada.

Clame al cel i no t'escolte

crits esquinçadors ixen de sobte

al voltant dels meus records,

somnie amb la llibertat del teu ésser

mentre la foscor de la teua absència

cega la meua memòria.

Paraules al vent

ixen de la meua ànima,

fent d'elles el pont d'unió

de les persones d'aquest món i d'altres llocs.

Somnis esfereïdors

transporten la meua realitat

a un conte de mil personatges

on tu ja no estàs d'actor principal,

deixe que la teua veu bressole el vent

traslladant els teus fets

els teus records

més enllà,

d'aquesta presó polièdrica

que és el meu cos.

Esgarips calidoscòpics

que m'envolten en una boira

espessa i gruixuda

plena de bràmids,

on l'angoixa i la desesperació

destrossen

el meu jo, filosòfic

el meu jo, metafísic.

Sons espectrals

suors

mals somnis,

punt i contrapunt que trenca l'alba,

remors, tocs de dolor,

repics de campanes

que m'acompanyen,

llums rutilants que anuncien

un cor de nimfes recitant

els meus versos

els meus poemes

els meus somnis,

perquè et delectes amb aquestes sensacions

que fan que la vida

valga la pena viure-la.

WILFREDO BAIXAULI BOU.- 30/05/14

RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR.

Me inspire, en lo que voldria dirli a mon pare i no puc.

TRADUCCIÓN

PALABRAS AL VIENTO

No estás!,
llamo a tu puerta
y los silencios se apoderan de los sonidos,
versos al viento
sentimientos que vuelan
junto al corazón de la gente querida.

Clamo al cielo y no te escucho
gritos desgarradores salen de repente
alrededor de mis recuerdos,
sueño con la libertad de tu ser
mientras la oscuridad de tu ausencia
ciega mi memoria.

Palabras al viento
salen de mi alma,
haciendo de ellas el puente de unión
de las personas de este mundo y de otros lugares.
sueños aterradores
transportan mi realidad
a un cuento de mil personajes
donde tú ya no estás de actor principal,
dejo que tu voz acune el viento
trasladando tus hechos
tus recuerdos
más allá,
de esta prisión poliédrica
que es mi cuerpo.

Chillidos caleidoscópicos
que me rodean en una niebla
espesa y gruesa
llena de bramidos,
donde la angustia y la desesperación
destrozan
mi yo, filosófico
mi yo, metafísico.

Sonidos espectrales
sudores
malos sueños,
punto y contrapunto que rompe el alba,
rumores, toques de dolor,
repiques de campanas
que me acompañan,
luces rutilantes que anuncian
un coro de ninfas recitando
mis versos
mis poemas
mis sueños,
para que te deleites con estas sensaciones
que hacen que la vida
valga la pena vivirla.

WILFREDO BAIXAULI BOU.- 30/05/14

RESERVADOS LOS DERECHOS DE AUTOR.