LA
TARDOR
Tardor que fas de mi un ésser
apagat i trist,
em fas patir donant pas als gels eterns
als vents i les tempestes de l'hivern
a eixe que li dius, amic
que fa del fred, vida on hi ha mort.
Tens el teu encant
quan els enamorats es recullen al foc
mirant les flames i abraçant-se,
fent que sigues una estació romàntica
on belles simfonies de colors ocres i grocs
ben acompanyades pels sons del vent
fan de la tardor una estació madura,
on la gent recull els fruits de les seves collites
i on els pàmpols es fiquen al llit a dormir, fins que vingua la primavera.
apagat i trist,
em fas patir donant pas als gels eterns
als vents i les tempestes de l'hivern
a eixe que li dius, amic
que fa del fred, vida on hi ha mort.
Tens el teu encant
quan els enamorats es recullen al foc
mirant les flames i abraçant-se,
fent que sigues una estació romàntica
on belles simfonies de colors ocres i grocs
ben acompanyades pels sons del vent
fan de la tardor una estació madura,
on la gent recull els fruits de les seves collites
i on els pàmpols es fiquen al llit a dormir, fins que vingua la primavera.
WILFREDO BAIXAULI BOU.-
02/10/2013
RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR.
No hay comentarios:
Publicar un comentario