miércoles, 30 de septiembre de 2009

L'AMISTAT DIVI TRESOR!!!!!!!!








D'acì uns dies ens conmemora, que el REI en JAUME I conquerira i creara el REGNE DE VALENCÌA, un paìs amb la seua llegisl.lació i autoritats independents que devien de rendir pleitesia al rei." Vamos" una especie de paìs federal com es de ara.
Si JAUME I alçara el cap, no coneixeria lo que esta vegent, i als que manen ara lis diria i els recordaria que eixa senyera no la porta ell, i altres coses, i als seus amics i subdits lis diria que es retira a pensar, si lo que ha fet es lo correcte.
Aquest escrit parteix desde el mateix lloc en que el rei JAUME I ,comença el asedi de VALENCIA" MUNTANYA DE LA PATA", AL PUIG DE SANTA MARIA. Ahi es on viu un dels millors amics que molts podem tindre, per mi aixì ho es, ja que per enèsima vegada va convidar als amics a esmorsar a la seua casa i tan sols hi anarem dos amics, i com JAUME I també degue de pensar i reflexionar lo que va fer, i no tan sols no va que dant-se a reflexionar a la seua casa d'estiu, el TIO es va fer 50 KM, per estar amb nosaltres.
Lo mès bonic que em passa es que alli estavem els "mamellons" de torn, i apoyant a amic que tenen en comú, i per això estavem alli, com el amics del REI quan anaren a la batalla definitiva, cap a la capital.
La nostra guerra no va per ahi,la nostra guerra era en els bocates que demanarem al bar, i en despres fer-se un GIN-TOXICS a la casa de Sergi, i fer-se'ls amb uns bons amics i tornar a fer-se'ls altra vegada.BOMBAY ,HAWAI, BOMBAY, JAJAJAJAJJA.

L'amistat es important i més a més quan començes un "ALTRA" i vols coneixer a eixa persona tens que treballar.la molt, ja que no ix o naix , hi ha que fer.la creìxer i no deixar de menys a les persones, de cada una aprens una cosa i de tots est faç mès cult, ja que totes les amistats sumen, sino de lo contrari no son amics per mi. Desde l'estiu tinc una nova amiga i col.laboradora al meu bloc , ja que gracies a ella puc ficar fotos del seu poble i d'una cursa de cotxes antics. Em ficat el nostre granet d'arena, per poder gaudir més d'això que fa que l'hùmanitat no siga pitjor, i com dia un dels meus GERMAMICS:
"ELS AMICS SEMPRE ESTARAN AHI, ENCARA QUE NO ELS VEGES MOLT, I SEMPRE SAPS QUE ET RECOLÇEN.

1 comentario:

Sisco dijo...

Lo millor no sigue lo del esmorçar, sino els morros qu'en va fer la dona quant vaig arribar a casa jajajajajaja.
Pero que collons!!!
PARIS BIEN VALE UNA MISA.