ESTELS ÒRFENES DE LLUM

ESTELS ÒRFENES DE LLUM

Ha mort la lluna

darrere d'un núvol gelos,

ha mort la llum

sobre d'un poeta abatut,

versador i mort en vida

sense lluna,

sense llum.

Fosc dia sense la llum de la lluna

versos plens de dol,

senda envoltada de crits secs,

paraules sordes prop del penya-segat

assenyalen el camí

cap a l'infern cec i gelat d'un món

sense la llum de la lluna plena.

Sonets vestits de dona

lluna pintada de mare,

mare nua de maldat,

sense lluna no sóc res.

Reviu la llum de la lluna,

al voltant d'una fila de records plens de sentiments

mentre les estrelles desencaixades

ploren l'absència de la mare,

lluna gegant i plena

estimada per molts, per tots,

enyorada per les lletres d'un somiador impenitent

on les òrfenes estrofes desordenades

lluiten una contra l'altra, per ser un tot.

Sense llum,

titella que cau al buit,

raig de lluna que espere

somni a somni

per tornar a fer de mi un home nou,

trobador, fill i poeta que es refà d'una mar grossa

voltant d'una brisa plena de somnis,

on la llum d'un raig

em portarà un xicotet alè de vida.

WILFREDO BAIXAULI I BOU.- 10/08/2016

RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR.