Desde el dia 29 d'AGOST, feia que no escribia al meu blog i raons tenia:
- CRISIS POST VACACIONAL.
- PERRERIA I POQUES GANES D'ESCRIURE.
- NO SABER QUE ESCRIURE(DESPRES DE LLETGIR COSSES MOLT INTERESANTS).
Gracies a uns amics i al començar a treballar, he pensat que encara que no siga molt bon blogger i no diga cosses molt coherents, me dec a mi mateix un respecte.
He lletgit el blog de RAUL MIRANDA" yanopuedoperoaunpuedo.blogspot.com", i d'ell amb una emfermetat incurable i de la seua dona ,he apres la hùmiltat i el voler-se que es tenen. He apres que no es més ric el que més te, si no el que més aprecia lo que no te, el passar un rato amb la teua famìlia que et vol i que no et deixa per res.
La gent pensa molt en si mateix massa gent pensa egoistament, molt de viatjar i poc de solidaritzar-se amb els mes necessitats. La societat esta un poc en decadencia i lletgir el blog d'aquest xic, ma fet reflexionar molt.
No tenia ganes d'escriure en les festes del meu poble,ja que moltes vegades escrius cosses que altres no entenen, i també com no pots estar influit per el efluvis de la beguda i escriure alguna que altra tonteria.
Tinc ara molt clar una cossa, que " NO HI HA MAL QUE 100 ANYS DURE, NI COS QUE HO AGUANTE", i amb esta reflexiò i sabent que no soc un CERVANTES escribint, tornare a escriure d'aci poc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario