Quan es fa un sopar amb amics i eixos amics els agrada el basquet, que millor i si d'amunt venen els jugadors i directius del teu equip millor i si desprès et quedes xarrant fins tard que més vols.
Guanyar tots els dies no es pot, i el sopar que varem fer l'any passat no era l'antesala de que anar-em a guanyar un trofeu, ja que l'any passat al meu pareix-er hi habia menys jugadors de qual.litat, però es va fer un gran equip, a dia de hui hi han millors jugadors però lo del equip es una incognita, ja que això tan sols ho sabrem al final de la lliga.
Ja fa temps un gran amic, i aixi es com considere als meus amics de la penya EL TRIPLE, TONI es eixa persona que mai es queixa de fer feina, i mai pregunta per que, ho fa i ja esta, fa les cosses per que les sent i més a més amb les cosses del basquet es un crac, ja que sense voler quasi tots el busquen a d'ell, i dic bè.
Busquen i rebusquen llocs per sopar de penyes, però lo més fàcil es trobar al que ja te experiencia, que bonic que es dir cosses quan no se es protagonista.
Tots i dic tots al basquet valència som prescindibles, però dit açò TOTS SOM NECESSARIS i tots desde el seu lloc i les seues possibilitats som necessaris.
Ja que jo no veig a un equip sense aficionats i a uns aficionats sense equip, i a un MILLONETI sense un joguet on gastar-se els diners. Lo que no em pareix bé es que tenen la possició predominant dels diners diguen hui"SI QUIERO, MAÑANA NO QUIERO", estic en contra dels xantatjes emocionals ja que el que em toca el COLLONS el mane a FER LA MA. Ja que al mi al contrari d'eixos que es diuen "SALVADORES DE LA PATRIA", a mi m'agrada el basquet i no vaig a fer negocis i no vaig a que em reconeguen res, ja que en la humiltat del que dona esta el NO DIR ON VAN ELS DINERS.
Em que de amb el PRESIDENT actual del PVBC "VICENT SOLÀ", tio proper i campeja on hi aix-ca, ja que no li fa remilgos quedar-te amb tù i els teus a xarrar de basquet fins que donen les hores ven avançada la nit.
Ahir contava una anecdota de un llaurador i d'un tio ben ric.
-el ric li diu al llaurador que ell amb els seus diners podia fer lo que volia.
I el llaurador un poc més llist que el ric li va dir:
- Amb tots els diners i sacs que tens al cotxe, fes-me una parada a l'acequia.
El ric es reia del llaurador, però no es dona conte que els diners amb el aigua es fan pasta i no valen per res.
El llaurador amb bon criteri i amb veu fer-ma li va dir:
-Veus tros de tarros, que tot no ho poden els diners.
El llaurador amb un xicotet lligonet agafa un poc de terra i va estanyar la parada on pogue regar tot.
La moraleja es que estic fins a mes baix de la panxa amb els que tots es dir que el màxim accionista ha fet tant bé les cosses, jo no dirè que a les seues empreses no ho haja fet bé, es una cossa evident però de basquet i d'administrar un equip esportiu dic: QUE NO TE N'IDEA, ja que si tots els diners que a empleat en l'equip, l'hagueren empleat gent que sabia del tema altra cossa en haguera passat.
Lo que més m'importa es que ahir i que siga per molts any pugam reunir-se amics per parlar de basquet, i si es amb jugadors millor que millor, ja que el fer TOTS UN POC ESTA LA GRACIA.
QUAN L'APENDRE NO OCUPA LLOC, I QUAN SABER MÈS COSSES ET FA MILLOR, AQUESTOS SOPARS FAN FALTA COM L'AIGÜA DE MAIG.
No hay comentarios:
Publicar un comentario