domingo, 19 de febrero de 2017

EL FORAT







EL FORAT





Dames i cavallers,
xiquets i xiquetes,     
comença l'espectacle fet musical,
la ironia i la bogeria
la crítica i l’ingeni
fet ninot de falla ballant playbacks.
Eixiu a la plaça i aneu "amb molta cura",
amb EL FORAT,
gaudiu la falla i un bon esmorzar.
El quadre de ball i els delegats de play-backs     
ballant cabaret al mític "MOLINE ROUGE".
President i directius,
molts fallers vos voran com amics,
i uns quants fallers més
com els protagonistes dels MISERABLES,
no en feu ni cas,
ja que després de les tempestes, vénen els dies solejats,
i deu minuts més enllà, la mascletà. 
Gaudiu amb harmonia de paelles i berenars,
presentacions i cercaviles,
l’ofrena a la Verge i la nit de la cremà.


Perquè als 50 anys
vos propose fer el musical "LA BELLA I LA BÈSTIA",
ja que quan el president es molesta,
“vaja tela, vaja tela”
i si parlem de la bellesa de la nostra fallera major,
“mare meua, mare meua”.



WILFREDO BAIXAULI I BOU.- 19/03/2107

RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR.
Pertany a la serie de poemes a la festa valenciana

VIATGE CAP A L'ORIENT





VIATGE CAP A L’ORIENT








Cap a l'Orient es va el faller
viatjant de grumet,
amb el cor a la mà
amb la imaginació al poder,
navegar pel Yang-Tsé o pel Tremolar
pel mar de la Xina o per la nostra estimada Albufera.
Dones, hòmens, xics, i xiques
voleu en somnis cap a l’Orient
a conquerir o ser conquerits
per la màgia del bressol del Sol naixent.

Gaudint de la pólvora es troba un xinès,
per favor, que no em parlen de trons i de llamps !
Mascletaes, i cordaes
trons de bacs i masclets,
ací a València,
qualsevol fallera i faller
és un Ricardo Caballer.

Quina mare no es preocupa
i no il·lumina el camí als seus fills,
a l'Orient per descomptat
i a València més encara.
Des d’Alfafar a Beijing
creuant l'Himàlaia cap a Samarcanda,
de Russafa al Palmar,
quina iaia no s'enfada quan els seus néts no li fan cas.
Mares, pares, iaios i iaies
de l'Orient i de València
no serem iguals, però no som tan diferents.

A València es balla l'ú i dos
jotes i balls de saló,
a Tailàndia amb mandolina,
ací amb guitarra i guitarró.



Menjars variats,
gambes i fideus,
crancs i bolets,
mil varietats d'arrossos per menjar
badia, sénia, cendra i el meravellós bomba,
però com el fet a Rabisanxo ni parlar.

Béns preuats,
ceràmica i teles de seda,
per lluir i agradar,
perruqueria i saber estar,
falleres i fallers del Pensat i Fet
eixiu al carrer i gaudiu del moment
viatjant cap a la màgia que ve d'Orient.



WILFREDO BAIXAULI I BOU.- 19/03/2017

RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR.
Pertany a la serie poemes de la festa valenciana

VA DE BO


VA DE BO



Homenet desitjat

sensible, responsable

tímid i sentit

bellesa intrínseca d'un faller solidari,

marca d'origen d'un bon amic,

il·lusió, joventut

còctel perfecte per a ser feliç.



Va de bo

fallers i falleres,

Al "CÉSAR EL QUE ÉS DEL CÉSAR "

berenar i gaudir del sopar,

un bon sofà i a dormir,

ni sorolls,

ni mascletaes,

tan sols lava i volcans

el seu joguet

el seu germà

i "cap a la independència i més enllà".



WILFREDO BAIXAULI I BOU.- 19/03/2017

RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR.

Poema dedicat a Robert President infantil 2017..FALLA PENSAT I FET ALFAFAR

ULLS QUE DECLAMEN SENTIMENTS



ULLS QUE DECLAMEN SENTIMENTS



Dansen somnis

acaronant clars de llum

al teu voltant,

ulls que declamen sentiments,

anhels vius,

devoció, exaltació, passió.



Mare, dona, filla,

fallera major,

mel de romer,

tempesta de roses fines

essència d’aigua de gesmiler.



Foc, cendra,

plors d'aigua beneïda,

somriures d'un barri

que ofrenen la teua bellesa

a la llum de la lluna plena.



WILFREDO BAIXAULI I BOU.- 19/03/2017

RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR
Pertany a la serie de poemes a la festa valenciana

NO CANVIES MAI ELS TEU SOMNIS



NO CANVIES MAI ELS TEUS SOMNIS



Gaudeix del moment,
viatja per l'Orient
amb les alforges plenes de respostes,
gaudeix de la llum i de la foscor,
traspassa el mirall de la timidesa,
i sigues princesa i fada blanca
i fallera major.

Cavalca escortada per un ramat de “Pegasos”
al voltant d'un món ple d'il·lusió,
on la imaginació transformarà
una legió de coloms blancs que pasturen prop de l'arc de Sant Martí
en persones d'un món millor,
on el maltractament i la fam a la terra
seran bandejades dels taulers de joc,
on els infants desfavorits i les guerres
tan sols es veuran en un monument faller
pastura de les flames.

Gaudeix, corre, vola,
i sigues tu,
somia, anhela i sigues tu,
no canvies mai els teus somnis,
no mires cap enrere
per molt que no trobes el ramat de cavalls alats.





WILFREDO BAIXAULI I BOU.- 19/03/2017

RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR
Pertany a la serie de poems a la festa valenciana

FLAMEGEN SOMNIS



FLAMEGEN SOMNIS





Per ponent, per llevant

flamegen somnis plens de il·lusió

al bressol faller,

sentiments al vent.



Cor forjat amb la llum de la mediterrània,

arrels daurades,

marjal, arròs,

flors de taronger,

timoner de vaixell

amic etern.


Voler, estimar,

saber ser,

saber estar,

pensar, fer,

per quaranta anys i més,

PENSAT I FET.



WILFREDO BAIXAULI I BOU.- 19/03/2017

RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR
Pertany a la serie de poems a la festa valenciana

lunes, 23 de enero de 2017

CARAMELOS, LUNAS, BESOS

CARAMELOS, LUNAS Y BESOS

Caramelos
caramelos
suaves confituras de versos,
poemas       
caricias
suaves palabras jaleadas de verbos,
ternura
mimos,
tersos y sedosos besos
en el punto más íntimo de tus sueños,
cerca del alma
senos turgentes
valle dorado, corazón de amada.

Vida, amor, pasión
anhelos, fuego, razón
caramelos repletos de versos
luna dorada,
noches de besos en la cima de tus ensueños.

WILFREDO BAIXAULI BOU.- 21-01-2017
RESERVADOS LOS DERECHOS DE AU

jueves, 5 de enero de 2017

NITS DE TENEBRA

NITS DE TENEBRA


Nits de tenebra
foscor i més foscor al cor esquarterat d'un solitari poeta
còctel de mals somnis i foscor a la raó.
Nits d'tremolors
nebulositat de llàgrimes buides,
ànimes ferides per arquers anònims.

Nits de lluna negra
dies sense llum,
penya-segats sense horitzons
camins que porten a l'avern,
on les paraules trencades decoren la vida d'un poema malferit.

WILFREDO BAIXAULI I BOU.- 04/01/2017
RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR


NOCHES DE TINIEBLA


Noches de tiniebla
oscuridad y más oscuridad en el corazón descuartizado de un solitario poeta
cóctel de malos sueños y oscuridad a la razón.
Noches de temblores
nebulosidad de lágrimas vacías,
almas heridas por arqueros anónimos.

Noches de luna negra
días sin luz,
acantilados sin horizontes
caminos que llevan al averno,
donde las palabras rotas decoran la vida de un poema malherido.








viernes, 30 de diciembre de 2016

NAVIDAD, FAMILIA, BA-LON-CES-TO

NAVIDAD, FAMILIA, BA-LON-CES-TO




Si nos atenemos al simple tópico de que se vuelve a casa por navidad, en este caso muy acertado por cierto.

 Ayer 29 de diciembre de 2016, volvimos a casa, a nuestra casa, con nuestra familia del básquet MIKY” EL MAESTRO”, y yo mismo que hacía tiempo que no visitaba a mis amigos y familia en LA FONTETA...
El maestro, el abuelo, el estratega, pongámosle toda clase de sobrenombre, motes y demás palabros del idioma. MIKI VUKOVIC le caben todos y alguno que otro más, para mi será SEÑOR ante todo y todas las cosas. Serbio de nacimiento y valenciano de adopción, y más a más cuando su familia y nietas viven aquí. Señor por el comportamiento fuera y dentro de las canchas, señor por aguantar la salida a medio gas del club, por la puerta de incendios y volver a casa para que el aficionado le dispense un reconocimiento, en el que sus nietas no olvidaran jamás. A mí me hubiera gustado MUCHO más un homenaje, un homenaje que consistiera en una placa o el nombre de alguna cancha en la alquería del básquet, como muy bien ayer unos amigos de básquet dijeron en la salida de vestuarios. Gente amiga de básquet y aprecia a MIKY.
 Señor por saber ser y saber estar, después del fin de contrato decidió no volver a entrenar, a sabiendas que le faltaban días de cotización, como él dice en un artículo realizado por JUAN CARLOS VILLENA “Las Provincias”.
Señores, familiares y amigos es lo que me encuentro en el Pabellón, la familia aumenta y a la vez algún que otro amigo nos deja, nos deja sabiendo lo mucho que han hecho por esta casa, amigos , amigos-jugadores “HOPKINS, RAFA MARTINEZ, EL CAPI FOREVER, NACHO”, que te ven por la calle y te preguntan por la familia, amigos-amigos, amigos que saben por la situación por la que pasas y te dejan entradas, o te hacen la vida más agradable dentro de la fonteta, aquí serian innumerables y seguro que se me olvidaría alguno.
Amigos que siempre están ahí, por eso mi familia en el VALENCIA BASQUET CLUB es muy grande me siento querido, me siento a veces no comprendido por alguna gente, pero eso es inevitable, me siento a veces ignorado por algunos en los que no confió, ni lo espero.

 Pero bueno como en todas las familias hay de todo en la viña del SEÑOR.

La familia crece, crece rápido, los niños no son tan niños, se hacen grandes, la gente mayor deja paso a la juventud, pero la historia la escriben los valientes, y en este caso esos jugadores y entrenadores, que se dejaron la piel para engrandecer la historia del club deben de tener su merecido, una imagen, una placa de MIKI para que la gente tenga su legado en el recuerdo no vendría mal, espero y deseo que mi amigo Rafa MARTINEZ, jugador ejemplar, buena persona, y amigo de los que preguntan cómo estas en la calle, algún día tenga su homenaje, sepamos reconocer lo que ha hecho por este club, recompensándole con la quita de su número en el pabellón, por que como he dicho antes si MIKY es SERBIO de nacimiento y RAFA es de MANRESA, no por ser de la tierra nos hayan dado menos alegrías que NACHO Y VICTOR, ETC..
A mí la ilusión por este deporte que como muy bien dijo PEPU HERNANDEZ una vez, BA-LON-CES-TO, es una filosofía, una forma de entender la amistad, ver como gente se preocupa de tenerte cerca, gente muy grande, muy grande, tan grande que su sombra te resguarda de los malos sueños, de recuerdos buenos y malos, gente que en este club son de los que se han dejado las horas de clase por el camino, que han dejado su voz en las canchas km tras km, amigos que van en pareja , con sus maridos y mujeres al básquet, amigos y amigas que simplemente se dejan su tiempo, enamorados de este deporte; ayer viví una noche especial, ayer fue la noche de volver a casa por navidad.
Iba decidido a hacerme una foto con MIKI, pero ayer supongo que lo tendrían agasajándolo en el palco VIP, foto tras foto, palmadita a la espalda de soporte, de risas, al final no me hice la foto con EL MAESTRO, pero sí que pude hacérmela con dos amigos con mayúsculas, uno padre recientemente, gente maja donde las haya, el otro ese gran hombre el cual es tan grande que es capaz de esconder a su hija detrás de él.
Os dejo una foto con EL MAESTRO de un día lejano en el tiempo pero no en los recuerdos, una noche en la que pude cenar a su lado, y al lado de otro maestro como SPHAIJA, en la que de verdad aprendí algo de básquet y en la que cenar era lo de menos.
El partido de ayer fue a mi gusto realmente malo, a mí los partidos que se gana sin resistencia, no me gustan, sin rival la victoria es menos victoria, la humillación en el deporte no me gusta, prefiero la competencia, como le dije a mi amigo Julio periodista-bloguero de enCancha, para mí el titular de cabeceras de periódico seria “VIVES NOS LLEVA A LA CENTENA DE PUNTOS”.
Lo mejor de la noche la vuelta a casa de la familia, ver amigos y amigas, gente a la que quiero y aprecio, y no por no ponerles el nombre hoy aquí las quiero menos….
Pd.- Que la vida nos lleve por un mar de sueños, donde las olas sean sangre de amistad. 

Un enamorado de la familia y del básquet….
WILFREDO.- 30 DICIEMBRE DE 2016

domingo, 25 de diciembre de 2016

AMALGAMA DE CLAROSCUROS


AMALGAMA DE CLAROSCUROS


Llevo el vacío entre los suspiros de mis palabras
ni sueños
ni almas
luces opacas,
amores sin salsa
faroles sin sombras
cantos a la nada.

Traslado el desierto en ciega mirada
sin fuego
sin llama
falto de anhelos,
gritos de sangre
charcos de fango
ausencia de coplas entre mis agallas.

Llantos, quejidos, lamentos
sonrisas y medias verdades,
amalgama de claroscuros
puente de mando de una gris realidad.

Ejercito de espantapájaros malheridos
otean ensueños en el valle de los recuerdos,
donde la luna y el sol se funden
bajo la tierra fértil de mis entrañas.

WILFREDO BAIXAULI BOU.- 25/12/2016
RESERVADOS LOS DERECHOS DE AUTOR