LÁGRIMAS, DESCONSUELO

LÁGRIMAS, DESCONSUELO

(I)

Corazón roto

malherido, muerto en

vida sin pasión.

(II)

Tus lágrimas me

destrozan el corazón 

maltrecho y roto.

(III)

Amor sin piedad

falso amor de verdad

no lo quiero aquí

WILFREDO BAIXAULI BOU.- 25/01/2014

RESERVADOS LOS DERECHOS DE AUTOR.

Pequeñas lagrimas, llenas de desconsuelo.

CRUZ Y RAYA

CRUZ Y RAYA

Hambre, pan y cebolla

naneaba ya, el gran Miguel Hernández

sufrimientos e injusticia

zombis vivientes trasegando basuras,

avaricia, capital, hijos de SATAN

mezquindad humana que encarcela cuerpos y almas

tras la tiranía y la opresión de los días grises

donde suenan conciertos sordos de estridentes

 y falsas esperanzas.

Transcurre el día de los sueños rotos y vientres planos

soñaremos en un nuevo día

donde la solidaria lluvia

nos hará soñar en un paraíso justo

donde las lágrimas llenas de color y alegría

desempañaran los corazones maltrechos y malheridos.

WILFREDO BAIXAULI BOU.- 01/02/2014

RESERVADOS LOS DERECHOS DE AUTOR.

Inspirado  en el gran verso de Miguel Hernández, Hambre, Pan y Cebolla.

IMAGEN DE GOOGLE

ANNA, FILLA MEUA

ANNA

Filla meva
fruit del meu ésser
benvolguda, estimada
la vida transcorre per les teues venes
cap a la maduresa,
tendresa en estat pur
raó de ser i d'estar
una abraçada teua, és el vincle
que ens farà estar units.
una carícia, un petó teu
serà més que tots els tresors d'aquest món.

Sempre al nostre cor
fins a l'eternitat dels somnis,
on una lleugera i fina pluja
i el guaret ben treballat dels nostres arrels,
faran brollar noves llavors plenes de llibertat.

WILFREDO BAIXAULI I BOU- 29(01/2014

RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR.

Poema fet i dedicat a la majoria d’edat de la meua filla Anna per els seus 18 anys.

POC A POC

Un poema dedicat als meus amics de tota la vida, va per voslatres....poc a poc.

POC A POC

Poc a poc

cop a cop

flocs de neu

blanc sobre blanc

transparencia

fins més enllá de la mateixa vida

aigua que corre lliure per les muntanyes

cristalina i pura

amistat.eterna.

Poc a poc

colp a colp

com la pluja fina

com eixes xicotetes llágrimes

que fan dels sentiments humans

blasó

d’una ferma i duradora

germanor

on la lleialtat està al més alt dels altars.

Poc a poc

solc a solc

plorar, riure

somniar i viure

baix d’un vell roure,

on les paraules i l’amistat

són i serán eternes mentre duren juntes,

on els nostres fruits jugaran,

on ells contaran velles històries als nostres néts,

on els records perduraran fins l’eternitat

més llunyana que recordé la humanitat,

gravat a foc

porte al meu cor

el símbol dels meus amics del “Poc a Poc”.

WILFREDO BAIXAULI I BOU.- 21/12/2013

RESERVAT ELS DRETS D’AUTOR.

PROMESAS

PROMESAS

Te prometí un día, estar ahí

no pude, no quise

temor

terror tal vez

no lo se

miedo a las alturas

oscuridad en mi alma

sensaciones amargas en mi corazón.

Te prometí estar allí

pero no pude, no supe

inseguro, inexperto

no te merezco

dudo yo, dudas tú,

miedo al amor incontrolado

pavor al vacio de las emociones,

de amores fatales y llenos de quimeras

sueños rotos y promesas incumplidas.

Te prometí estar allí

y lo siento amor mío

la oscuridad

gano el pulso al amanecer del amor puro

los finales son duros,

me allo sin rumbo en el limbo

donde mi corazón llora de cobardia.

Te prometí estar allí

algún día volveré

a recoger los miles de cristales rotos

en los que se convirtieron tus lágrimas

haciendo que tu rostro

pierda el reflejo de tus emociones.

WILFREDO BAIXAULI  BOU.- 23/01/2014

RESERVADOS LOS DERECHOS DE AUTOR.

Imagenes de Google