Blog donde mis palabras busca la razón, hay días que van de la mano, otras están más unidas que nunca...
miércoles, 1 de octubre de 2008
TOT PER EL BASKET
Vuic començar aquest escrit donant les gracies per la llavor que fan certes persones que fan del basket una pasiò,i que els lleva moltes hores de estar en la familia, eixa gent que ens fa que la nostra passiò per el basket es vega recompensa, ni ha gent que ho viu, per ells i en especial a TONY, instituciò al basket valencia.
Sense ell no seria factible que molts projectes que es fan a la nostra penya es façen realitat, com eixa inaguraciò de la sede al carrer LLUIS OLIAG a valencìa, o que el sopar de penyes ixca perfecte, o que la gent puga lletgir una revista al pavellò, i etc....
Eixa gent que es perseverant es la que fa gran un pais o un projecte, fan falta com la plutja als camps, no podria ser posible si algu no es dedicara a cuidar l'aficciò com ell ho fa. Moltes vegades fa coses que no les deuria de fer, pero si el club que li toca fer-ho no fa res, ell va per davant. Ja fa alguns dies que ens coneguem i mai ma deixat tirat, el que èl coneix no queda decebut.
Els xicotets homenatges i els reconeixements que es fan de cor, de vegades son necesaris per a que els afectats segueixquen en la brecha, aunque siga per benefici del colectiu i del PAMESA.
PD.-- GRACIES TONY, GRACIES I BON BA-LON-CES-TO.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario