Pense que em dóna igual un que l'altre, ja que els presidents americans no veuen més enllà que els interessos del seu país, encara que siga a costa dels interessos de uns altres països. Qualsevol dels dos ben bé, es millor que Bush, fins jo sóc millor que ell.
La màxima nord-americana de que qualsevol persona puga ser president de U.S.A., està molt bé si eixa persona està qualificada, sinó eixa norma és una "TONTERIA". Si deixem el mando de la primera potencia econòmica i militar del món en mans de un inepte, per molta democràcia que existisca en eixe país alguna cosa no funciona.
Una de les lacres més grans que ens han passat en aquestos temps, apart de les enfermetats mundials que tots coneixem, ens ha aparegut una altra que es diu "NEOLLIBERALISME", gracies a les receptes macroeconòmiques i de lliberalisme global al món, ens han portat a esta gran crisis que estem patint. Ells practiquen el "repart de beneficis per a ells i el de les pèrdues per a tots els ciutadans de classe mitja", això mon pare heu qualifica com "LA LLEI DE L'EMBUT", en la que ells sempre es mesuren de la part de l'embut GRAN.
Si em donen a elegir em quede en el menys per mi que és Obama, ja que el món no podria aguantar un altre republicà a LA CASA BLANCA, i també per portar-los la contraria a certes parts de la societat de EE.UU., que el veuen no com a persona i sí per el color de la seua pell un bon president. No m'agradaria si fos elegit que li passara com al primer president catòlic d'aquest país, que casualitat que també va ser del partit DEMÓCRATA.
Tan sols li demane que acerte en les seues decisions i que aquestes siguen bones per a la humanitat.
PD.-JA VA SIGUENT HORA DE QUE S'ACABEN ELS MALS SOMNIS.
No hay comentarios:
Publicar un comentario