MARIA...........MA MARE

Tot va comenzar fa un grapat d'anys, en la decada dels 30 del segle passat quan els meus iaios ALFREDO i MARIA, van tindre com a filla a una xiqueta que es digue MARIA, de ven jove va sufrir el avatars de la guerra civil en la que la seua infancia va guanyar un pare, ja que el meu iaio mal i tot va estar al conflicte i va poder tornar, la infancia de un xiquet sense algù dels seus pares es fa molt difìcil. Comença pronte ajudar i a treballar en casa i a mès apendre a cosir, ja destacaba en aquells anys en ajudar a la gent.

Va arribar el moment de casar-se i formar familia i es dedica en tota l'alma al seus fills, a la primera va tindre" bessonà" i la que estague a punt de deixar-li sense una mica de sanc, i fins i tot" si no vols caldo, tin dos taçes", als 21 mesos de tindre bessons(un xic i una xica), em va tindre a mi jo pense que per el agost del 66 comenza tot, nou mesos despres vaig naixer jo.

Sempre anteposat les coses dels altres a les seues propies, mai l'he vist queixar-se per la feina fins i tot ara que es major , sempre te un moment per recorda-se de tots, et felicitara i et recordara qui es fill de qui, te un cap privilegiat per que no diro ben alt...............................ES MA MARE.

Jo pense que es una dona adelanta als seus temps,si alguns pollitics d'ara la veren escoltat el consell que a mi em dona fa molt de temps"FILL LO QUE NO VUIGES PER A TU, NO EU VUIGES PER UNS ALTRES", moltes persones encara estarien vives i disfrutant dels seu familiars, aço en demostra que la "EDUCACIÒ PER LA CIUDATANIA", que per alguns no fa falta per a mi es necesaria, sempre ma deixat elegir entre " ETICA I RELIGIO", ja sabreu a les hores quina vaig elegir, tan sols li puc recriminar, que em fera pendre la comuniò als 6 anys ja que gracies això i uns altres parametres "SOC ATEU PER LA GRACIA DE DEU", jo tan sols crec en les persones......en les BONES PERSONES.

Ella em va donar la seua que es la valenciana, mès bè o mès mal la parle i la "mal escric" pero aixo es lo que ni ha, fins que em vaja la vida en açò mai la deixarè de parlar, ja que per a mi es un honor i un deure fer que el "VALENÇIA" no desaparega quan falte ma mare, aunque em quede soles i ningú dels meus en seguisca .
Tambè m'agradaria contar una anecdota de uns viatges realitzats per els meus pares,van anar a terres mallorquines i catalanes i en les que ma mare va entrar en una esglesia el diumenge de mati, al tornar del viatge i jo preguntar-lis com lis habia anat, ma mare em va dir" FILL LA MISA LA FAN EN VALENÇIA", salvant les distancies i que ma mare sap poc de filologia deixe açi aquesta reflexiò.

Mai la he vist dir que no a la feina , com tantes dones D' ESPANYA i que han estat al costat dels seus homes seu mereixquen o no, crec que este no es el seu cas fins i tot jo vaig estar present com tractaba a sa mare i a la seua sogra, jo no sabria i les meus ties tampoc aqui va atendre millor, fins i tot va estar un temps a les dues a la vegada, jo no li arribarè mai " a la sola de la sabata", ja que ella ens crià en una epoca que no hi habia de tot mai mos falta ninguna cossa, treballadora com la que mès, sempre a estat al nostre costat fins i tot el dia que em vaig decidir casarme.

Aço que li escric liu faig de tot cor, ella ma dit que de internet res esta clar que no li faig cas, si "aquest granet de eixe inmens desert de granets que es el seu amor per tot hom", es veu realitzat en aquest escrit em donare per satisfet, ja que em agradaria estar fins el ultim moment en que es dedique a fer el GRAN VIATJE, ja que fins eixe moment i espere que tarde molt , li podre estar dient lo molt que la vuic, en despres tan sols em quedaran vells records com la foto que en cabeça esta entrada.

SEMPRE ET VOLDRE..................................MARE.

PD-Tambe dedique la entrada a totes les persones que s'entreguen als altres sense distincions.