ON NAIX L'AMISTAT?

Hui dia de festa a Francia en que la toma de la Bastilla, proclama la revoluçio francesa a 1798 en la que es proclama la REPUBLICA FRANCESA y en la que els valors d'igualtat, fraternitat i llibertat varen ser un referent per la modernitat. Agafant de eixemple a eixos grans pensadors com VOLTAIRE,ROUSSEAU,o el mateix MONTESQUIEU intentare glosar de alguna manera aunque em coste de lo mès lo que per mi es " l'amistat", se que em supondra un gran esforç ja que les coses que fem de cor sempre eixen bè.
Com sabeu jo soc el que conte els comptes als xiquets a la caseta, no em considere un contacomptes profesional, la forma que tinc de contar histories consisteix en agafar 3 ò 4 conceptes i a partir d'ahi desarrolle, no li conteu al" ZORRO D'ALBAL" com eu faiç ja que crec que em te calat, ja que sempre em fa repetir el mateix i com compendreu no el conte sempre de la mateixa forma. Aquest relat esta carregat de simbolisme i en el que les imatges sempre jugen al meu favor, no intenteu compendre alguns "palabros "que eixiran per que ni jo se lo que volen significar. Acabat el proleg començe. Va per vosaltres " GERMAMICS".


A un lloc de PICASSENT d'on no vaig a desvelar on es situa per si de cas els tres de la foto a les "AZORES", es dona per bombardejarmos em bombes de ira i odi i el danys colaterals serien irreparables, ja que en aquest lloc naix l'amistat i tots els valors de la revoluçiò francesa, on de xicotets els nostres avantpassats es dedicaren, uns a fer casetes i paelles, i unes altres a forjar eixe espirit d'amistat que em seguit la 2º generaçio , i els cuals debem de alimentar per que la 3ª i successives generacions tornen aquest parais de bon rotllo i benestar, sera mès dificil ja que ja no viuen al mateix poble pero que si es per mi i crec que per tots eu em de conseguir.
Per mi l'amistat es un riu que porta molt aigua,llarg i que en les seues voreres visquen les persones i gaudixen d'eixe benestar que es l'aigua,al igual que si eres amic no es pot permetre que existixquen els GUADIANES, que s'amagen i apareixequen de sobte. Ja fa molt de temps quan nostres mares em varen fer amigues fins que .................. ja sabeu lo que vuic dir,mai deixaren de ser-ho moltes vegades tardaben per raons de feina en vores per-ho sabien de bona fè que tenien una bona amiga al altre carrer, em m'agrada molt la similitud i la anecdota que vos conte ara. Va sobre la senyera que eixa dona manchega que es dia "PEPITA" i ma mare varen comprar" per cert" sense blau "ja que abans era aixi, pareix que la gent que vol comenzar en bon peu a un lloc diferent, quasi pareix que te una similitut amb la meua dona que va naixer a 40 kilometres de vostra mare, ja que elles aceptaren la llengua dels seus homes com propia mès bè diria quasi que mès. Que li diguen a certs personajes de ESPANYA que si ja en aquella epoca es trencaba i eixe menys preu que alguns volen vore. Deuria d'estar ara açi per explicarlos a eixos ineptes que es la integraçio.
Si nosaltres ens menetjem per simbols uns quans podrien ser els arbres que envolten la caseta, eixes oliveres que van ser torres defensives, eixes garroferes en les que els esmorçars son lo principal, i que dir del cipres que per vosaltres significa molt, i al que tots deuriem de intenta criarlo lo millor posible, ajudats per eixe magnific botanic que es "MINGO", tampoc vuic oblidarme del millor paellero D'ALBAL i millor persona.
Perfectament podriem estar "cul del mon" ja que no hi ha llum, ieee para fins i tot internet si que hi ha, estem comunicats amb el exterior sino com abans a "grito pelao", vos demane a tots que lis comprem walkie talkies a eixes dues cosines pobretes, quan arriba la nit no poden pegar-los un grit als homes, tambe existeix els pots de danone amb un fil.
Tot aço no seria posible si eixos personatjes que em mols casos no estan entre nosaltres, si ve eu mirem si que estan ja que son la lligaza que ens uneix, que em digeu d'eixa pasquera la qual fa molt bè el paper de mare com eu fe la seua, es acollidora no li molesta ningu, encara m'enrecorde dels ous que ens esclafat conjuntament,segueix sense plorar posiblement eu faça mè abant, tinc que finiquitar aço abans de una "caidita de roma" que la meua dona em brinda. No vuic d'eixar de lloc tots el records de joventut que com molt acertadament diu eixe filosof vasc "SABATER", la gent escriu la seua biografia segons an visqut la seua infançia, per a mi em plana de goj que el meu amic siga capaç de dirigir 200 persones menys o mès al PALAU DE LA MUSICA DE VALENCIA al cor que ell derigeix, com li vaig dir jo soc el teu fans nº 1, si em va entendre per supost ploraba d'alegria.
Vaig a possar fi diguent a la tercera generació si sou capaços de mantindre l'amistat com vostres pares jo em done per satisfet, si podeu si "DEIXE D'ESTAR" entre vosaltres deixeu un poc de le meus cendres a " LA CASETA DE LA TIA PEPITA", que jo porte a la capçalera del meu blog, ja que la meua infancia va pasar molt de temps a lo que jo ara dic "EL RAÇO DEL TIO WILLY".
Vos proposaria tembe crear la "RIA", la republica independent de l'amistat amb himne, mestre i banda ja tenim tambe podriem crear la nostra senyera particular, tot aço es secundari per que lo important ja eu tenim.ENS TENIM A NOSALTRES que m'es volem.Vos emplaçe a discutir lo de la RIA el proper 23 d'agost ja sabeu tots que no podem faltar.

GRACIES "GERMAMICS"

PD- Aço no haguera sigut posible sense la inestimable feina de les nostre mares de tots,va per elles les mès grans ja que estaran de lo mès contentes per voremos feliços.