CENDRES AL VENT
Foc i flama
als sofriments,
als records maleïts,
a les angoixes i les penes,
escòria, despulles,
espurnes,
cendres al
vent.
Crepitar de llàgrimes
nit d'alegries i somriures,
vida per damunt de la mort
renaixement de la il·lusió feta
fusta i cartró.
Nit de la cremà,
sentiments fets paraules d'amor,
sanglots
esforços,
sensibilitat, tendresa, passió
veritables nusos de força que
atreuen la llum, el foc,
el color i la bellesa
com a punts de partida de l'autèntic
saber ser...
WILFREDO BAIXAULI I BOU.- 19/03/2017
RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR
Simfonia
d'un poema obert, on les cendres al
vent, són
l'au fenix del seu final incomplet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario