NI UN, NI UNA

NI UN, NI UNA

Ni un,

ni una,

falsetat més,

a la vora de la lluna roja,

on la poesia brolla prop del cor.

Ni un

ni una,

rosa acaronada per llàgrimes negres

a l'impressionisme pictòric

on milers d'ànimes són asesinades.

Ni una

ni un,

ni més, ni menys

vuits i nous,

tresos i quatres disfressats de núvols de fum

coberts de sorra erma.

Ni una

ni un

menyspreu més,

de la barbàrie sobre la intel·ligència,

de les flors seques sobre les orquídies i els lliris blancs

en els barrancs propers a l'avern.

Ni una

ni un

lament envoltat de misèries,

que no sap com jugar amb les bombes de paper,

que fan del sambori un joc de dictadors dements

on les injustícies brollen en els jardins de la mediocritat

dels dirigents infames.

Cap ànima desesperada

al voltant d'una cuneta coberta de roses vermelles,

ni somnis maltractats per l'aigua del mar

on empremtes òrfenes

denunciaran a l'aire perquè la gent ho escolte

ni una vegada més !,

mai més!.

WILFREDO BAIXAULI I BOU.- 04/11/2016

RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR

fotos de google