CAP AL CAPVESPRE

CAP AL CAPVESPRE

Cap al capvespre a la vora de la mar,

on la tardor de les ànimes

fa ressonar les consciències

dels més propers,

toquen les campanes a mort

un dia radiant de sol.

A la vora del mar plora el meu cor

cap al capvespre

ple d'angoixes i de foscor,

lluitant per no ofegar-se en un alè

que el deixe sense una raó per viure.

Cap al capvesbre a la vora del mar

riuré, cantaré,

per no plorar,

per no morir buidat

per una onada òrfena de sentiments

que faria de mi un home sense cap,

cap.

WILFREDO BAIXAULI I BOU.- 29/07/2015

RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR

FOTOS DE GOOGLE