CAP
AL CAPVESPRE
Cap al capvespre a la vora de la mar,
on la tardor de les ànimes
fa ressonar les consciències
dels més propers,
toquen les campanes a mort
un dia radiant de sol.
A la vora del mar plora el meu cor
cap al capvespre
ple d'angoixes i de foscor,
lluitant per no ofegar-se en un alè
que el deixe sense una raó per viure.
Cap al capvesbre a la vora del mar
riuré, cantaré,
per no plorar,
per no morir buidat
per una onada òrfena de sentiments
que faria de mi un home sense cap,
cap.
WILFREDO BAIXAULI I
BOU.- 29/07/2015
RESERVATS ELS DRETS
D’AUTORFOTOS DE GOOGLE