TROBADES DE LES ESCOLES PER EL VALÈNCIA.

EL 8 de març varem estar a MASSANASSA, en els 25 aniversari de les trobades per el manteniment de la llengua valenciana a les escoles.
A ma mare ja li varen prohibir parlar amb els seu idioma quan era xicoteta i jo no vuic que a mi no vuic que em passe i tampoc ho vuic per les meues filles, seria un bon record per els seus iaios que parlaren el valència, i més a més seria bo que feren que el idioma fora vehicular" que es parle a tots els ambits de la societat".
Que cadaescu que faça lo que vulga, però tinc clar que no es defensa l'idioma si no es parla, i no parlant-se es mor, i si es mor perdem una part de la nostra cultura de mil d'anys.
Les trobades son necesaries i més a més quan el trompellots de C9, la televisió de tots el valencians ,no dona les noticies de participació, i crec que 18.000 persones a l'horta -sud aquest any es suficient per que poguerem eixir a les noticies.
Si de 40 canals de T.V. hi han tan sols uns 5 d'ells, que parlen algo paregut al valència, i la mitat d'eixos no fan res per el meu idioma, no tenen sentit de existir, el idioma CASTELLÀ no pot perdres mai, ja que a IBEROAMERICA hi ha gent per aburrir, i no es pot ficar com escusa el atac sistematic al valència per part de certa gent i d'algunes institucions.
Jo em negue abandonar el idioma de ma mare i es en aquest idioma en el que em sent fort i orgullos de parlar-lo. Si algun m'acompanya el parlarè mentres puga i tinga forçes.
NO ES UN CAPRITX MEU VOLER QUE EL IDIOMA NO DESAPAREGA, ES UN LLEGAT DELS MEUS AVANTPASSATS.