L'OBLIT

L’OBLIT

Faig el camí cap a l'oblit

i no escolte res,

la meua raó em assisteix

i vaig de la mà

de la soletat benvolguda,

eixa amant que fa que

els meus silencis desborden melangia,

xiuxiueig al sol melodies afectades

que trenquen incomptables muralles de desraons

sóc el director d'una orquestra filharmònica

plena de sords i muts

on el fort vivace de l'estrès humà

deixa pas a un adagi ple de reflexions.

Sorra del desert que acarona la meua cara,

oceà de sentiments buits que fan de la seua grandesa

un perfecte habitaje,

on el saber estar em reconforta,

ja que el viure en un tot immens

m'ha fet apreciar

la grandesa dels oasis plens de bons sentiments

que hi ha a la humanitat ..

Navegue sense rumb cap a la amnèsia total

dels meus èxits banals

i m'agrada buscar a l'horitzó

aquests moments plens de silencis,

deixe els sorolls darrere meu

i sóc feliç,

perquè la llibertat de la meua ànima

vola pels confins dels meus arrels.

WILFREDO BAIXAULI I BOU.- 28/04/2014

RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR.

NI UN MINUTO MÁS

NI UN MINUTO MÁS

Ni un minuto más sin ti

no puedo

no quiero,

languidezco sin tu presencia

sin tu aliento no siento mi vida

sin tus anhelos, sueños baldíos

no soy nadie

nada soy,

vivo muerto

muerto en vida estoy.

¿Por qué?, ¿Para qué?

sin razones para amar, fenezco

sin flores vistes tú, al desierto,

huérfana de estrellas dejas la noche,

sin tu amor, fallezco         

sin sueños

sin besos,

vivo errante en el valle de la muerte

donde los ríos secos

transportan hacia el mar repleto de penas,

esas almas desesperadas

que tan solo son felices en los brazos

de su amada, allá donde se encuentre

su estrella.

WILFREDO BAIXAULI BOU.- 05/04/2014

RESERVADOS LOS DERECHOS DE AUTOR.

Inspirada en la canción de JUANES.

”A DIOS le pido”.

Foto de Google

CAMINA I FES CAMÍ

CAMINA I FES CAMÍ

Camina i fes camí
cap ha cap lloc,
només fes camí
fent que la llibertat i les teues paraules
facen tremolar les consciències fosques
de les aus carronyeres,
que devoren les il • lusions humanes
destruint les seues ànimes desconsolades,
lluita pels teus somnis
per les teues raons,
xafa fort i trenca tòpics
empremta darrere empremta,
fes camí i camina
per la senda de les utopies
que seran eixa llum de la lluna plena
que et guiarà més enllà de l'horitzó,
no abandones el Victòria,
aquest vaixell que solca els mars braus
on els personatges malvats es submergeixen
en fangars plens de síl - labes sense sentit
que només té aportaran
frases buides que destruiran la teua ànima.

WILFREDO BAIXAULI I BOU.- 12/04/2014

RESERVATS ELS DRETS D’AUTOR.

Inspirat en el escrit guanyador del concurs literari del 2014, al “IES. 25 D’ABRIL”......... El camino son tus pasos.  La meua filla se inspira en la frase de Antonio Machado, “Caminante, haz camino al andar.

PRELUDIOS

PRELUDIOS

Percibo tu mirada y me estremezco,

siento tus gemidos

y el deshielo zigzaguea

por mi cuerpo.

Recorro segundo a segundo

cada milímetro de tus pliegues,

intuyo como tu furia se desata

veo como tus vellos se encrespan

tatuajes, manchas, pecas, lunares

uno a uno, de dos en dos

cuento y recuento

me pierdo y vuelvo a contar,

recorro tus anhelados valles

soñando con bellas nubes carnosas

que hacen  que tus besos sean lluvia bendita,

serpenteo mis dedos por tu alargado cuerpo

y presagio que caerán reos de tus labios,

rehen de tus encantos, de tu cuerpo,

el sentir de tu alarido

me alerta del principio del fin,

subir a la cima juntos ha sido un éxtasis       

pero deleitarse bajándola juntos

no tiene nombre.

WILFREDO BAIXAULI BOU.- 18/04/2014

RESERVADOS LOS DERECHOS DE AUTOR.

Fotos de google.